dijous, 26 de març de 2009

Sí a la paralització del procés de Bolonya

Avui dimarts dia 24 de març s’ha celebrat a la Universitat de Vic un referèndum sobre el procés de Bolonya. A partir de les 9h del matí i fins a les 8 del vespre tant estudiants com professorat ha pogut votar a les dues taules electorals que s’han instal·lat al campus Miramarges i al campus Torre dels Frares de la Universitat de Vic.

Han votat 1.001 persones del total de membres de la comunitat educativa, arribant així a un 19.4% de participació.

A la pregunta: “S’ha d’aplicar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), més conegut com a Procés de Bolonya, per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat?” s’han comptabilitzat un total de 924 vots afirmatius, 59 de negatius, 13 en blanc i 5 nuls.

Així doncs, els resultats de les votacions al referèndum són les següents:
Campus Miramarges:
Sí a la paralització del Procés de Bolonya ---- 716 vots ----- 95’4%
No a la paralització dels Procés de Bolonya --- 26 vots ------ 3’5%
En Blanc ------------------------------------------ 5 vots -------- 0’6%
Nuls ------------------------------------------------- 3 vots -------- 0’5%
TOTAL: 750 vots

Campus Torre dels Frares:
Sí a la paralització del Procés de Bolonya ----- 208 vots ---- 82’8%
No a la paralització del Procés de Bolonya ----- 33 vots ----- 13%
En Blanc ----------------------------------------------- 8 vots ----- 3’2%
Nuls ---------------------------------------------------- 2 vots ----- 0’8%
TOTAL: 251 vots

Total UVic:
Sí a la paralització del Procés de Bolonya ----- 924 vots ------ 92’3%
No a la paralització del Procés de Bolonya ----- 59 vots ------ 5’9%
En blanc ---------------------------------------------- 13 vots ------ 1’3%
Nuls ---------------------------------------------------- 5 vots------- 0’5%
TOTAL: 1001 vots

divendres, 16 de gener de 2009

Manifest de suport a en David de La Fornal

A quarts de tres de la matinada del dia 6 de gener es va detenir en David de l’Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès, amb un espectacular desplegament policial quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d’Esquadra l’esperaven fora de La Fornal per detenir-lo i, sense informar-lo sobre el motiu de l’arrest, el van traslladar a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l’assistència d’un advocat. Hi passà la nit, fins que el van traslladar al jutjat de guàrdia de la vila on, finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, li van comunicar el motiu de la detenció i de l’empresonament immediat.

La detenció i l’execució d’ingrés a la presó es basa en una ordre de crida i cerca dictada el mes de maig del 2008 —que no havia estat notificada— arran d’una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

Malgrat que la mateixa legislació estableix que no es pot ingressar a la presó amb una pena inferior a dos anys, la titular del Jutjat Penal núm. 15 de Barcelona, Isabel Gallardo, ha recuperat uns antecedents per insubmissió, ja cancel·lats, per tal de poder segrestar en David de La Fornal.

Persecució política contra més de deu anys de lluita

Han passat deu anys des d’aquells fets del 12 d’octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha continuat treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca. La seva militància és àmpliament coneguda perquè és una de les persones que regenta la seu social de l’Associació Cultural La Fornal. Però l’activa militància d’en David es remunta a anys enrere, a la lluita contra el Servei Militar Obligatori. S’hi comprometé fent-se insubmís i va ser condemnat.

Aquests anys de lluita i compromís han situat en David en la lògica de la persecució política, i expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

Considerar com a antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Aquests fets ja jutjats suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, són incompatibles amb la privació de llibertat. A més, les penes d’aquesta condemna van prescriure el 2005. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc; victòria parcial dels qui, com en David, continuen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

Enviar-lo a la presó per la ben poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després d’uns quants mesos d’estar oficialment en crida i cerca, ningú no havia notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrere la barra de La Fornal i, com un independentista més, sortir contínuament al carrer per mobilitzar-se en diferents lluites.

Avui, anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, en David arrossega una ordre de crida i cerca que implica l’ingrés immediat a la presó.


Per això, exigim que s’arxivi immediatament el cas i que, en conseqüència, es deixin sense efecte tant l’ordre de crida i cerca com la citació que obliga en David a comparèixer davant la justícia espanyola per ingressar a la presó.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Crònica des de Grècia

És fa de dia. La ressaca de la nit anterior es fa visible a mesura que surt el sol. Paisatge urbà desolador als carrers i botigues del centre de la ciutat. Es respira un ambient de calma tensa. L’essència grega es confon amb ciutats típiques del nord d’Europa: els cafès no estàn plens a gom a gom i al caminar fixen la mirada al terra, nerviosos, amb pressa per tornar cap a casa. Les televisions tenen el canal canviat. Hem passat de futbol i básquet al telenotícies. Hem canviat cares de tranquilitat per preocupació. Discusions acalorades als bars sobre els disturbis a les ciutats gregues, però també del moment econòmic i del canvi que ha suposat després de 20 anys de govern d’esquerres el nou president de centre dreta. Es parla d’un vint per cent d’atur, de sous mensuals de setcents euros, de corrupció del govern amb l’esglèsia ortodoxa al mont athos. I enmig de tot això, repartides per a totes les ciutats i a tots els quioscs, la imatge del nen de 15 anys amb cara somrient. Demano un diari d’esquerres al quiosquer. Impossible, s’han esgotat. Pancartas pel centre de la ciutat. És l’hora de dinar i ningú al carrer. Vaig a comprar amb la meva preferida i estimable carnissera. No para de repatir-me que a les nits em quedi a casa, que el jovent està molt esverat. La seva cara és de precupació però no d’espant, crec que si ella fós més jove no dubtaria ni un moment a sortir al carrer. Comença a fosquejar molt d’hora, a les cinc és nit. Al creuar el carrer m’adono d’un mal símptoma: no passen autobuses ni cotxes. Avui sant tornem-hi. La universitat tancada tota la setmana. Com sempre, els estudiants s’avançen a tothom i ells fa dies que estàn mobilitzats Contra el Pla Bolonya, privatització de l’educació i de serveis públics. Aquí els estudiants tenen veu i vot. I drets com apats de franc per dinar i per sopar, entrades gratuïtes a tots els museus, reduccions del cinquanta per cent en transports. Assemblees d’estudiants multitudinàries, paradetes a cada universitat, pamflets de tota mena I de tots els colors, discussions inacabables entre cafés I cigarros. Política amb majúscules. Ambient d’esperança, d’il.lusió, que l’assassinat dels policies ha convertit en aparadors trencats i gasos lacrimogens. M’assebento que la manifestació és a les cinc de la tarda. Estudiants de secundària fan acte de presència, massiva. Tot just ahir hi va haver el funeral i els ànims estàn encesos. Algun d’aquests nens fins i tot es tapen la cara, imitant els seus germans grans que faran acte de presència més tard. I més tard és ja. Una marea negre es dóna a (re)conèixer de nou. Treballadors i gent gran al centre de la manifestació. Avança cap endavant amb aparent tranquilitat, subjectant-se avantbraços. Banderes roges i negres amb grans pals de fusta i ferro. Cares tapades darrera de la manifestació. Tan bon punt s’arriva a fer mig quilometre de recorregut, tinc la sensació que ens hem deixat alguna cosa al darrera. I així és. El carrer principal, abans ple de marques internacionals reconeixibles tan a les Rambles com a la muralla xina, fet miques. Manifestants discutin sobre què s’ha de fer i què no, però el foc i gas es barregen amb el so estrident de bombes de fum i còctels molotov. Situacions surrealistas i d’altres dantesques, com ara manifestants amb màscares de gas de la segona guerra mundial i feixistes grecs llançant pedres juntament amb la policia.

Totes les portes tancades i barrades, bancs soldats amb plaques d’alumini, caixers automàtics inoperatius. El gas comença a fer-se insoportable, i puc veure algun desmai enmig del caos. Decideixo que per avui ja n’hi ha prou. Me’n torno a casa, marejat per l’efecte del gas, amb sentients contradictoris però convençut de que els grecs són gent noble de cap a peus. I a diferència dels catalans, amb la sang calenta.


Ramon Furriols
Thessaloniki

dijous, 27 de novembre de 2008

Aturem Bolonya! 20-N





Amb el lema Aturem Bolonya! unes 200 persones han participat de la manifestació convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que recorregut el centre de Vic fins arribar a la universitat. Durant tot el recorregut de la manifestació s'han cridat consignes perquè s'aturi el procés de Bolonya i reclamant que els i les estudiants puguin decidir quin és el model d'ensenyament que volen.
A l'arribar a la universitat s'ha llegit el manifest i s'ha instat als estudiants a seguir lluitant per aturar el pla de Bolonya.

La lluita no s'atura! Canya a Bolonya!
Vic, 20 de novembre 2008

dimarts, 25 de novembre de 2008

Presentació


Qui som? El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) som l'organització estudiantil de l'esquerra independentista, nascuda arran de la fusió de les organitzacions estudiantils Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC). Treballem amb voluntat d'esdevenir l'eina de totes les estudiants dels Països Catalans per la seva autoorganització, formació i presa de consciència en la defensa dels nostres drets com a estudiants i persones.
Com ens organitzem? Les nostres estructures internes es basen en l'assemblearisme, el control democràtic i la plena participació. Apostem per una tasca sindical i associativa des de la nostra realitat més propera: els centres d'ensenyament. Rebutgem de soca-rel la burocratització d'algunes organitzacions estudiantils i el control que pretenen exercir organitzacions polítiques i corporacions sindicals de treballadors sobre el moviment estudiantil.

Els nostres objectius: Treballem per la construcció d'un marc educatiu pels Països Catalans, des d'una òptica d'esquerres. Amb aquesta finalitat, ens dotem de metodologies de treball per tal d'avançar en la transformació dels centres educatius, basant-nos en cinc grans eixos de reivindicació: l'ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat.

On ens pots trobar? Tenim presència a tots els Països Catalans i som fruit de l'experiència de més de 25 anys d'associacionisme estudiantil independentista. Ens pots trobar a qualsevol de les universitats públiques dels Països Catalans i a més d'un centenar de centres de secundària.



CONSTRUÏM UN MODEL EDUCATIU...

Públic: volem un ensenyament que garanteixi la igualtat d'oportunitats real per a totes i tots, que ens permeti accedir al coneixement sense traves acadèmiques, burocràtiques ni econòmiques. Entenem que l'ensenyament públic ha de ser d'accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l'administració pública sense concessions ni intromissions de capital privat.

Popular: defensem i treballem per un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que s'allunyi de la rigidesa tradicional, i que vagi encaminat a fomentar l'esperit crític.


Català: treballem per un ensenyament català, entenem que cada poble, per afrontar els propis reptes socials, culturals i econòmics té el dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. Lluitem per un marc educatiu dels Països Catalans i volem un ensenyament català tant en llengua com en continguts. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament.

Antipatriarcal: lluitem per assolir la igualtat de sexes. Així, apostem per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenem que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica. Tanmateix, reivindiquem el paper de l'ensenyament per avançar en la normalització de les diferents opcions sexuals.

De qualitat: exigim un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa exclusivament per la seva eficiència, sinó que inclogui criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Entenem que l'estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement o client, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, defugint dogmatismes. Treballem per assolir la laïcitat.